Asher

Hi ha molts assassins a sou cansats de la seva vida de crim, últimament. Mireu sinó l’esplèndida “Barry”, d’un que decideix deixar la monotonia de l’assassinat per diners seduït pel teatre i, clar, per l’amor a una actriu. Ron Perlman se suma a la moda i ho fa produint i interpretant aquest “Asher”, sense les màscares i el maquillatge al que ens té acostumats.

 L’actor nord-americà, que per cert és més baixet del que hem pensava, va passar per Sitges per rebre el Premi Màquina del Temps a l’Auditori Meliá, just abans de la projecció de la cinta d’acció, “Asher”, de la que n’és protagonista.

Asher és un antic membre del Mossad que s’ha convertit en assassí a sou, vivint de manera austera en un Brookyn en perpètua transformació. Arribant al final de la seva carrera i potser de la seva vida, Asher trenca una promesa que va fer de jove quan coneix Sophie en una feineta que es torça. Per convertir-se en l’home que desitja ser, no li quedarà cap més remei que matar l’home que va ser.

Ron Perlman produeix i protagonitza aquest thriller signat per Michael Caton-Jones, també en la direcció de “Rob Roy” (95), “Chacal” (97) i “Instinto básico 2” (05).

“Asher” és un thriller molt tradicional, ben realitzat, amb bones interpretacions (el mateix Perlman, Famke Janssen, Jacqueline Bisset, Richard Dreyfuss, Peter Facinelli i Marta Milans) i un toc d’humor negre. És d’aquelles pel·lícules que van fent i que es deixen veure sense sobresalts, però també amb la sensació que no veus res de nou i que podria estar millor. Podria tenir més ritme, sobretot quan insisteix en repetir alguns detalls més d’una i dues vegades, però el cert és que surts del cinema amb la sensació d’estona agradable sobretot perquè Perlman i el seu Asher cau bé.